Poder assolir el cim de la muntanya més emblemàtica de les Valls d'Ax.
Descripció
Us proposem pujar a la Dent d'Orlu per la seva cara nord. La ruta normal que puja per aquí permet a qualsevol bon excursionista assolir el cim. Es tracta d'una ascensió curta i sense gaires dificultats, tret del fort pendent que trobem a partir del coll de Brasseil: cal superar uns 200m finals força durs.
La Dent d'Orlu, també anomenada pic Brasseil, és el símbol i el far de les Valls d'Ax, tot i la seva modesta altura: 2.222m d'altitud. Aquesta emblemàtica muntanya, situada a l'Alta Arieja, ens ofereix a la seva cara S una impressionant paret d'uns 1.000m, un veritable paradís pels amants de l'escalada en alta muntanya. En aquesta paret S, però també a les seves parets E i SE, hi podem trobar nombroses vies d'escalada. El cim de la Dent d'Orlu es converteix en un magnífic mirador de 360º, ja que la muntanya es troba força aïllada de la resta de muntanyes que l'envolten.
Sabies que...
La Dent d'Orlu és una piràmide de gneis? El gneis és una roca metamòrfica composta pels mateixos minerals que el granit (quars, feldspat i mica) però amb una orientació definida en bandes, capes alternes de minerals clars i foscos.
Com arribar-hi en cotxe
Al centre del poble d'Ax-les-Thermes, concretament a la rotonda que hi ha davant de l'església, agafem la carretera D613 en direcció a Ascou i a la Quillan. Després de que la carretera s'enfili tot fent vàries llaçades deixem la carretera principal enrere i girem a la dreta per la carretera D25 cap a Ascou. Passem el poble d'Ascou i arribem al llac de Goulours. Passat el llac girem a la dreta tot fent una lleugera baixada entre la Gite d'étape La Forge d'Ascou i el càmping. Donem la volta al llac per l'esquerra i al primer creuament que trobem agafem una pista que surt a mà esquerra, en força bon estat i apta per a qualsevol tipus de vehicle. Després d'uns aproximadament 6 km arribem al seu final, on deixem el cotxe estacionat a l'aparcament en forma de rotonda que hi ha (aquesta seva forma fa que se l'anomeni "la poêle a frire", en català "la paella de fregir").