Ruta per lliure

Passejada circular d'uns 3,5 km de longitud que, sortint del nucli d'Alinyà, puja fins al llogaret de Llobera i s'atansa a l'abrupta rasa de la Vall-llonga, tot remuntant-la per un corriol que progressa pel seu vessant O fins arribar a la preciosa font de l'Aiguaneix. El camí continua ascendint fins a la Collada, des d'on iniciem el descens per retrobar-nos una mica més endavant amb el sender per on hem pujat abans. Seguim per la carretera d'Alinyà a l'Alzina d'Alinyà en rumb O i finalment davallem per un bonic camí entre marges fins al punt d'inici.

La vall d'Alinyà, ubicada a la falda occidental del massís del Port del Comte i al nord de les serres d'Odèn, està orientada d'est a oest i és tributària del riu Segre. Després de molts anys de passar desapercebuda comença a rebre visites de boletaires, senderistes i aficionats a la ornitologia i la natura en general. Aquelles persones que busquin indrets tranquils que encara conserven tota la seva autenticitat i el seu silenci descobriran, a la bonica vall d'Alinyà, que encara existeixen paratges de somni on el temps sembla haver-se aturat. La curta i poc exigent caminada fins a la font natural de l'Aiguaneix, ideal per fer-la en família, constitueix una bonica aproximació a tots aquests misteris, raconades i sorpreses que la vall d'Alinyà ens té preparats.

L'aigua que brolla de l'Aiguaneix i les fonts veïnes prové de les entranyes de les serres d'Odèn i el Port del Comte? Donada la naturalesa calcària d'aquestes muntanyes -les roques que les formen contenen carbonat de calci, que és soluble en aigua-, l'aigua de la pluja o del desglaç de la neu o el gel s'escola muntanya endins i, després de recórrer conductes subterranis que ella mateixa ha excavat, surt novament a l'exterior centenars de metres més avall en forma de surgència o font.

La vall d'Alinyà és famosa per ser un dels pocs indrets on podem observar els quatre voltors que tenim a Europa? Són el desconegut aufrany, l'habitual voltor comú, el llegendari trencalòs i el sofert voltor negre, aquest darrer reintroduït a Catalunya gràcies als esforços dels tècnics que tiren endavant un projecte coordinat entre la Muntanya d'Alinyà i la propera Reserva Natural del Boumort. Si portem uns bons binocles, potser tindrem la sort de divisar alguns d'aquests magnífics ocells!

Podem arribar a Alinyà des de la vall del Segre (Oliana o la Seu d'Urgell) o des de Solsona.

Des d'Oliana seguim per la carretera C-14 en direcció a Andorra. Passat el poble de Coll de Nargó, el riu Segre fa un meandre molt marcat i tot seguit trobem un trencall a la dreta senyalitzat com "Fígols i Alinyà / Cambrils - Sant Llorenç de Morunys". (Si venim per la C-14 des de la Seu d'Urgell, trobarem aquest trencall a la nostra esquerra abans d'arribar a Coll de Nargó). Creuem el Segre per un pont i a l'altra riba girem a la dreta seguint l'estreta carretera L-401, que remunta el riu Perles. Tot just passat el nucli de Perles el riu s'engorja i la carretera travessa uns túnels. Poc després la vall s'eixampla i aviat arribem al petit nucli d'Alinyà. La carretera fa un revolt molt pronunciat a la dreta, en aquest punt surt un carreró a la nostra esquerra (carrer Sol), que prenem i busquem espai per estacionar el vehicle.

Des de Solsona pugem per la carretera LV-4241. Passem per Lladurs i remuntem fins al Coll de Jou, on hi ha una cruïlla de carreteres. Prenem a l'esquerra la llarga i fascinant carretera L-401/C-463 que va mantenint cota seguint els contraforts que baixen del Port del Comte i les serres d'Odèn. Arribem a la localitat de Cambrils i continuem cap a Llinars. Seguim fins al Coll de Boix, on canviem de vessant tot entrant a la Vall d'Alinyà. Més avall deixem a la dreta l'estreta carretera que puja a l'Alzina i aviat arribem al petit nucli d'Alinyà. La carretera fa un revolt molt pronunciat a l'esquerra, en aquest punt surt un carreró a la nostra dreta (carrer Sol), que prenem i busquem espai per estacionar el vehicle.